La comunicació no verbal
Comunicació no verbal: és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença, la conducta... fent servir senyals, gestos facials,els gestos de las mans, braços, espatlles cap... El moviement dels ulls, el nas els llavis...
Tipus-->
Hi han molt tipus de comunicació no verbal ,sense que fagin falta les paraules, com les següents que hos explicarem a continuació:
El parallenguatge Està relacionat amb els senyals vocals no verbals , fa referència a la forma i no al contingut. El components principals es poden dividir en tres grups.Inclou qualificatius de la veu, com el volum, el to, la velocitat i les pauses; caracteritzacions vocals, com riure, plorar, gemegar, badallar, eructar o empassar; i segregats vocals o vocalitzacions com uh, huh, um, mm, oh.
La cinèsica La cinèsica és l'estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos. Cada actitud, gest o moviment pot tenir diferents significats. Quan dues persones estan mantenint una conversa, el cos transmet més informació. La cara, la posició del cos, el to de veu, els gestos de les mans i el contacte amb l'interlocutor, entre altres, permeten saber i interpretar l'actitud del parlant o l'emoció.I els gestos del cos expressen com se sent interiorment la persona segons sigui la seva manera de seure, de caminar ...
Expressió facial
La proxèmica
La proxèmica és l'estudi de l'ús i la percepció de l'espai social i personal. En la comunicació, cada persona té una posició relativa als altres,distància o zona en què se sent segura o protegida.Hi han quatre zones d'aproximació.
Zona íntima: La distància aproximada que s'estableix és de 15 a 45 cm. En aquesta zona se situen les persones estimades i familiars.
Zona personal: La distància aproximada que s'estableix és de 46cm a 1,22m. Reunió social, feina, festes...
Zona social: La distància aproximada que s'estableix és de 1,23m a 3,6m, és la distància que s'utilitza a l'hora de treballar en equip, en relacions socials ocasionals o amb gent que no es coneix gaire bé.
Zona social: La distància aproximada que s'estableix és de 1,23m a 3,6m, és la distància que s'utilitza a l'hora de treballar en equip, en relacions socials ocasionals o amb gent que no es coneix gaire bé.
Zona pública: La distància aproximada que s'estableix és de més de 3,6m. És la distància còmode per dirigir-se a desconeguts, com quan se circula pel carrer o al metro amb poca gent.
L'aparença personal
La imatge transmet significats perquè és un signe. El color, la forma, la textura o el que hi ha representat . El cervell analitza les imatges com si fossin paraules, tenen un sentit concret. No es pot pensar sense llenguatge però això no vol dir que no es pugui transmetre informació sense usar explícitament les paraules, ja que la ment de l'interlocutor les associarà a les imatges.
És una forma de comunicació no verbal que reflecteix com és una persona i la imatge que transment d'un mateix.
La mirada sempre és una font d'informació que expressa emocions però
que també comunica la naturalesa de la relació interpersonal.
_54.png){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada